Llinda

Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques. És l'element superior que permet obrir forats en els murs per conformar portes i finestres.^[1] Per extensió, el tipus d'arquitectura, o construcció, que fa servir llindes per cobrir els espais en els edificis s'anomena arquitectura arquitravada o construcció arquitravada. La que utilitza arcs o voltes s'anomena arquitectura voltada. En el centre del ventall és on se sofreixen els majors esforços, que són de compressió en la cara superior i de tracció en la inferior. Habitualment els més difícils de suportar són els esforços de tracció, i per això la patologia més habitual en les llindes són les fissures o forats que pugen des de la cara inferior. Els millors exponents d'arquitectura arquitravada són els edificis monumentals clàssics grecs i de l'antic Egipte.